
Per si fos poc, un cop amb el DVD a casa me n'he adonat que el director del film era Alex De La Iglesia, i això ja m'ha acabat de convencer que el que tenia al davant era una bona pel·lícula. I, realment, no m'ha decebut. Gens.
Una història boníssima, una interpretació fora de sèrie, calfreds des del minut zero i un final...colossal. No apta per veure-la a la nit tot sol (com he fet jo). La recomano, sens dubte.
Si us va agradar El Orfanato, La habitación del niño no us deixarà indiferents.
3 comentaris:
Neeeeeeeeeen!
Quin ritme d'actualització que portes!!!
No t'atrapo!;)
M'apunto la recomanació!
un petonet!
[Sent la força del sud];)
S'escoltava en el vent i no sabia si era un rumor... el sud es posa al dia amb els blogs!
Bé, bé, béee!... ;)
A veure si continua el ritme d'actualització!
M'unieixo a la familia petit, et reservo com el meu veí eh!
Baixes avui a veure la inaguració? per on pares Toni?
Publica un comentari a l'entrada