Encara no he entès què em mou a emprendre aquesta nova aventura cibernètica.
No puc escudar-me amb un: "a falta d'orelles bons són els blogs" (adaptació barata de la frase que sovint em repeteixen: a falta de pan, buenas son galletas -bollos, croisants o palmeras-). El cert és que si hagués de donar una excusa, tot i saber que ningú me la demanarà (d'això se'n diu autojustificació, ho sé) , diria que massa coses em remouen per dins i que em va bé abocar-les. Perquè la mare que em va parir em va fer la matèria gris que em va fer o, en altres paraules, el meu disc dur té espai limitat per guardar-ho tot plegat.
Com que les paraules se les emporta el vent i "every now is past", millor deixar-ho tot escrit.
Així doncs, poso a disposició pública aquesta mena d'autoteràpia (més auto...també ho sé) esperant que si alguna de les parrafades deixo anar no m'ajuda a mi, pugui fer servei a algú altre...
I com no podia ser de cap altra manera, la BSO d'aquesta petita parrafa de presentació és la cançó que dóna nom al blog Every now is past de Marlango...
2 comentaris:
Bonic!!
Molt benvingut a aquesta nova aventura!
No dubtis que aniré passant per aquí... sobretot per comprovar si alguna de les parrafades m'aclareix alguna cosa, que darrerament vaig força perduda!;)
Et fitxo ara mateix!!jejeje
Un petonet immens!!
Hola Toniiiii
Soc la Yas!! M'agradaa aquest blog teu...^^
Jo també en tinc un! http//unafullavoladora.blogspot.com
Molts molts petons i espero que ens veiem aviat!!!
Yas
Publica un comentari a l'entrada